Comunidad Valenciana

Conoce la actualidad de Falange Auténtica en la Comunidad Valenciana

Transcurridas las "elecciones" del 20 de Noviembre, sin que haya ocurrido nada fuera del guión previsto, nos enteramos del ERE que afecta al Centro de Investigación Príncipe Felipe (CIPF) de la capital de nuestra comunidad. La noticia, no por esperada, pierde un ápice de su importancia y gravedad, no sólo en el ámbito de nuestra región, si no también en el resto de España, incluso nos atreveríamos a decir de Europa y el resto del mundo.

El que un centro de investigación cierre 14 de sus laboratorios, incluido uno dedicado a la biología molecular en el campo de la lucha contra el cáncer, es sin duda una mala noticia para toda la humanidad que, no puede permitirse ninguna disminución en los esfuerzos humanos y económicos dedicados a la lucha contra esta, y otras enfermedades, que llenan de dolor y tristeza a muchas personas. No es moralmente admisible que un gobierno, autónomo en este caso, aplique las tijeras del recorte de gasto a un centro, cuya finalidad, va más allá del meramente económico, y se centra fundamentalmente en su capacidad de contribuir al bien de toda la humanidad.

centro_investigacion_pf

Desgraciadamente con este ERE, 113 de nuestros más cualificados científicos y colaboradores, dejarán los proyectos en los que estaban trabajando, provocando un parón que, según dicen los expertos en la materia, aunque se reanudaran en un año o dos, causarán un retraso de aproximadamente diez años en toda nuestra capacidad de investigación. Diez años perdidos que nuestro país no se puede permitir.

El CIPF perderá la mitad de su plantilla, gran parte de la cual se verá obligada a continuar su trabajo fuera de nuestro país, provocando con ello una fuga de cerebros que en parte afectará al I+D de España. El mismo con el que nuestros políticos se llenan la voz una y otra vez, cuando hablan de alternativas a la política del ladrillo que, en parte, nos ha sumergido en la ruina. Es pues, como vemos, la peor de las noticias, también desde el punto de vista de nuestra credibilidad hacia un futuro en el que nuestra economía pueda reorientarse hacia objetivos y modelos económicos más equilibrados y sostenibles.

"Que inventen ellos", las famosas palabras de Don Miguel de Unamuno vuelven a resonar en los márgenes de la capital del Turia. Parece que el tiempo no pasa por nuestra querida -a pesar de sus defectos- patria. Los mismos errores del pasado nos acechan desde las sombras del futuro más cercano que nos aguarda en el 2012, y lo peor es que ni aquí, en nuestra comunidad, ni tampoco en Madrid, parece que haya nadie capaz de ver más allá de las páginas de un libro contable.

Versión en Valenciano

Transcorregudes les "eleccions" del 20 de Novembre, sense que haja ocorregut res fora del guió previst, ens assabentem de l'ERE que afecta el Centre d'Investigació Príncep Felip (CIPF) de la capital de la nostra comunitat. La notícia, no per esperada, perd un àpex de la seua importància i gravetat, no sols en l'àmbit de la nostra regió, si no també en la resta d'Espanya, inclús ens atreviríem a dir d'Europa i la resta del món.

El que un centre d'investigació tanque 14 dels seus laboratoris, inclòs u, dedicat a la biologia molecular en el camp de la lluita contra el càncer, és sens dubte una mala notícia per a tota la humanitat que, no pot permetre's cap disminució en els esforços humans i econòmics dedicats a la lluita contra esta, i altres malalties, que omplin de dolor i tristesa a moltes persones. No és moralment admissible que un govern, autònom en este cas, aplique les tisores del retall de despeses a un centre, la finalitat del qual, va mes enllà del merament econòmic, i se centra fonamentalment en la seua capacitat de contribuir al bé de tota la humanitat.

Desgraciadament amb este ERE, 113 dels nostres més qualificats científics i col•laboradors, deixaran els projectes en què estaven treballant, provocant una parada que, segons diuen els experts en la matèria, encara que es reprengueren en un any o dos, causaran un retard d'aproximadament deu anys en tota la nostra capacitat d'investigació. Deu anys perduts que el nostre país no es pot permetre.

El CIPF perdrà la mitat de la seua plantilla, gran part de la qual es veurà obligada a continuar el seu treball fora del nostre país, provocant amb això una fuga de cervells que en part afectarà l'I+D d'Espanya. El mateix amb què els nostres polítics s'omplin la veu una vegada i una altra, quan parlen d'alternatives a la política de la rajola que, en part, ens ha submergit en la ruïna. És com veiem, la pitjor de les noticies, també des del punt de vista de la nostra credibilitat cap a un futur en què la nostra economia puga reorientar-se cap a objectius i models econòmics més equilibrats i sostenibles.

"Que inventen ellos", les famoses paraules del senyor Miguel d'Unamuno tornen a ressonar en els marges de la capital del Túria. Pareix que el temps no passa per la nostra benvolguda -a pesar dels seus defectes- pàtria. Els mateixos errors del passat ens aguaiten des de les ombres del futur més pròxim que ens espera en el 2012, i el pitjor és que ni ací, en la nostra comunitat, ni tampoc a Madrid, pareix que hi haja ningú capaç de veure més enllà de les pàgines d'un llibre comptable.

Transcorregudes les “eleccions” del 20 de Novembre, sense que  haja ocorregut res fora del guió previst, ens assabentem de l’ERE que afecta el Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF) de la capital de la nostra comunitat. La notícia, no per esperada, perd un àpex de la seua importància i gravetat, no sols en l’àmbit de la nostra regió, si no també en la resta d’Espanya, inclús ens atreviríem a dir d’Europa i la resta del món.

El que un centre d’investigació tanque 14 dels seus laboratoris, inclòs u, dedicat a la biologia molecular en el camp de la lluita contra el càncer, és sens dubte una mala notícia per a tota la humanitat que, no pot permetre’s cap disminució en els esforços humans i econòmics dedicats a la lluita contra esta, i altres malalties, que omplin de dolor i tristesa a moltes persones. No és moralment admissible que un govern, autònom en este cas, aplique les tisores del retall de despeses a un centre, la finalitat del qual, va mes enllà del merament econòmic, i se centra fonamentalment en la seua capacitat de contribuir al bé de tota la humanitat.

Desgraciadament amb este ERE, 113 dels nostres més qualificats científics i col·laboradors, deixaran els projectes en què estaven treballant, provocant una parada que, segons diuen els experts en la matèria, encara que es reprengueren en un any o dos, causaran un  retard d’aproximadament deu anys en tota la nostra capacitat d’investigació. Deu anys perduts que el nostre país no es pot permetre.

El CIPF perdrà la mitat de la seua plantilla, gran part de la qual es veurà obligada a continuar el seu treball fora del nostre país, provocant amb això una fuga de cervells que en part afectarà l’I+D d’Espanya. El mateix amb què els nostres polítics s’omplin la veu una vegada i una altra, quan parlen d’alternatives a la política de la rajola que, en part, ens ha submergit en la ruïna. És com veiem, la pitjor de les  noticies, també des del punt de vista de la nostra credibilitat cap a un futur en què la nostra economia puga reorientar-se cap a objectius i models econòmics més equilibrats i sostenibles.

“Que inventen ellos”, les famoses paraules del senyor Miguel d’Unamuno  tornen a ressonar en els marges de la capital del Túria. Pareix que el temps no passa per la nostra benvolguda -a pesar dels seus defectes- pàtria. Els mateixos errors del passat ens aguaiten des de les ombres del futur més pròxim que ens espera en el 2012, i el pitjor és que ni ací, en la nostra comunitat, ni tampoc a Madrid, pareix que hi haja ningú capaç de veure més enllà de les  pàgines d’un llibre comptable.